La forma allargada de la Franja de Ponent aconsella la presentació cartogràfica en dos mapes (nord i sud). En el mapa de la part septentrional (1) es representa el poblament de les actuals comarques de la Llitera i la Ribagorça, així com dels altres municipis que el 1860 pertanyien al partit judicial de Tamarit de Llitera. El mapa municipal d'aquesta zona pirinenca de la província d'Osca ha sofert una gran transformació, principalment com a conseqüència de múltiples agregacions. Per això hem cregut necessari afegir un mapa que explica l'encaix i adscripció municipal actual dels municipis que estaven vigents en la data de la font estadística emprada: el Nomenclàtor de 1860 (2).

El mapa de la part meridional (3) representa el poblament de les actuals comarques del Baix Cinca i el Matarranya, així com dels altres municipis de parla catalana que pertanyen a les províncies de Saragossa i Terol, i d'aquells altres de la província d'Osca que el 1860 pertanyien al partit judicial de Fraga.

És obvi que la Franja de Ponent es defineix per un motiu politicolingüístic: són les terres aragoneses de parla catalana. Sense ignorar la qüestió de la llengua, el marc geogràfic d'estudi va una mica més enllà, per exemple per tal d'abastar la totalitat de la Ribagorça. Principalment per raó de la complexitat lingüística de la zona d'estudi (amb pobles de parla castellana, catalana, aragonesa i de transició entre l'aragonès i el català), la toponímia no ha estat adaptada a cap normativa, sinó que es presenta la que figura en la font original (Nomenclàtor) i l'oficial actual en el mapa de evolució.

En el seguents enllaços podeu descarregar els mapes elaborats:

Mapa del poblament de la Franja de Ponent septentrional (ampliada) l'any 1860. Ribagorça i Llitera

Mapa del poblament de la Franja de Ponent meridional (ampliada) l'any 1860. Baix Cinca i Matarranya

Mapa d'evolució del mapa municipal a la Llitera i la Ribagorça (1860-2015)